Pòlisses d’assegurança col·lectives: acceptació de clàusules limitadores per part de l’assegurat
L’article 7 de la Llei de contracte d’assegurança distingeix entre la figura del prenedor de l’assegurança i la de l’assegurat: “el prenedor de l’assegurança puc contractar l’assegurança per compte propi o aliè“. Així, mentre que el prenedor de l’assegurança és la persona que contracta l’assegurança en nom propi i és part en el contracte; l’assegurat és la persona titular de l’interès assegurat.
En cas que el prenedor de l’assegurança el contracti per compte propi, coincideixen les figures de beneficiari i d’assegurat. En canvi, quan el prenedor contracti l’assegurança per compte d’altri, prenedor i assegurat seran persones diferents.
Un cas paradigmàtic de no coincidència entre prenedor i assegurat és el de les assegurances col·lectives, on el prenedor és normalment una associació o col·legi professional que contracta amb l’assegurador, sent assegurats els membres de l’associació o col·legi professional.
En aquests casos, sorgeix la qüestió sobre quins drets i obligacions són assumits pel prenedor i quins corresponen amb l’assegurat.
Cal pensar en la freqüent controvèrsia en supòsits d’asseguradores successives d’un mateix col·lectiu. Davant la notificació del sinistre, caldrà determinar sobre la base de la delimitació temporal de les dues pòlisses, quina de les 2 asseguradores ha de cobrir el sinistre.
És el cas resolt en la recent Sentència de Tribunal Suprem de 22 d’octubre de 2019, on s’al·legava que la delimitació temporal d’una de les pòlisses no s’ajustava a l’article 3 LCS per no estar la clàusula especialment acceptada per l’assegurat. I en aquest punt, el nostre Alt Tribunal recorda que, en matera d’assegurances col·lectives, la jurisprudència introdueix algunes precisions:
Així, la Sentència 1058/2007 de 18 d’octubre declara que: D’acord amb l’article 7 LCS en els casos de distinció entre el prenedor i l’assegurat les obligacions i els deures que deriven del contracte corresponen a l’acceptant, excepte aquells que per la seva naturalesa hagi de complir per l’assegurat. D’aquest principi s’infereix la càrrega d’informació que pesa sobre l’assegurador per complir amb el principi de transparència contractual està en relació amb la posició que respectivament ocupen en el contracte prenedor i assegurat.
Recordem que de conformitat amb l’article 7 LCS, el tercer assegurat pot ser una persona determinada o determinable pel procediment que les parts acordin. Amb caràcter general, podem distingir entre aquells supòsits en què per adquirir la condició d’assegurat s’ha de fer un butlletí d’adhesió d’aquells altres en què la determinació es realitza pel mateix prenedor de l’assegurança mitjançant la comunicació dels corresponents noms a l’assegurador dins d’un determinat termini.
Doncs bé, la necessitat d’acceptació expressa de les clàusules limitadores per part de l’assegurat, es dóna en aquells supòsits en què la determinació de la persona assegurada estigui subordinada a un acte de voluntat per part de sol·licitant, consistent en la seva adhesió a l’assegurança col·lectiu. Així s’estableix en la STS-27 de juliol de 2006, la qual en un supòsit de segur col·lectiu en què “els documents que van ser facilitades al demandant van ser el butlletí d’adhesió i el certificat d’assegurança” declara la impossibilitat d’oposar a l’assegurat el contingut de les clàusules delimitadores del risc incloses en les clàusules generals de la pòlissa, “ja que a elles ha de projectar-se la voluntat contractual en la mesura que integren l’objecte de contracte i sobre elles ha de recaure el consentiment que el perfecciona, el que es resumeix en la necessitat d’acceptació de les mateixes previ al seu coneixement.
“És menester doncs que quan l’asseguradora intervé expedint un document individual a favor del sol·licitant que s’adhereix a una assegurança col·lectiva i amb això el seu consentiment per a la perfecció del contracte, feu constar en l’expressat document suficient claredat no només la cobertura de l’assegurança, sinó també l’existència de clàusules limitadores, amb els requisits formals exigits per l’article 3 LCS“
En sentit contrari, en aquells casos en què la determinació de la persona assegurada no es realitzi mitjançant el denominat butlletí d’adhesió, no serà necessària l’acceptació per part de l’assegurat de les clàusules limitadores i n’hi haurà prou amb què hagin estat acceptades pel prenedor de l’assegurança.
Sòcia Advocada
