MOMENT INICIAL DEL CÒMPUT DEL TERMINI DEP RECRIPCIÓ DE L’ ACCIÓ PER RECLAMAR PER DEFECTES DE CONSTRUCCIÓ

La Llei d’ Ordenació de l’ Edificació preveu per als propietaris i tercers adquirents d’ un habitatge que es troben amb defectes o vicis constructius en l’ habitatge adquirit, l’ acció de responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés d’ edificació.

Mitjançant aquesta acció, prevista a l’ article 17 de la Llei d’ Ordenació de l’ Edificació, els intervinents en el procés constructiu, responen per ministeri de la llei i sense perjudici de les seves responsabilitats contractuals dels danys materials que sorgeixin en l’ edificació.

Aquestes responsabilitats es limiten lògicament en funció del temps transcorregut des de la finalització del procés constructiu; això perquè si bé en un primer moment, els danys en l’edificació poden atribuir-se a una deficient tècnica constructiva o bé un inadequat disseny, una vegada transcorregut cert temps des que la construcció hagi conclòs, si apareixen danys en l’edificació, es considera que aquests es deuen a causes diferents com poden ser el pas del temps i/o manteniment inadequat.

Així doncs, l’ article 17 estableix els terminis de garantia durant els quals els agents de l’ edificació responen dels diferents danys:

  • Durant deu anys, dels danys materials causats a l’ edifici per vicis o defectes que afectin la fonamentació, els suports, les bigues, els forjats, els murs de càrrega o altres elements estructurals, i que comprometin directament la resistència mecànica i l’ estabilitat de l’ edifici
  • Durant tres anys, dels danys materials causats a l’ edifici per vicis o defectes dels elements constructius o de les instal.lacions que ocasionin l’ incompliment dels requisits d’ habitabilitat de l’ apartat 1, lletra c), de l’ article 3.
  • El constructor també respondrà dels danys materials per vicis o defectes d’ execució que afectin elements d’ acabament o acabat de les obres dins del termini d’ un any.

El primer termini de 10 anys correspon a la garantia coneguda com a decennal, en virtut de la qual, els agents que intervenen en l’ edificació responen dels vicis o defectes coneguts estructurals, que són els que poden trigar més temps a manifestar-se.

Tanmateix, aquesta garantia de 10 anys no suposa que el propietari de l’ edificació disposi de 10 anys per formular l’ acció de responsabilitat per vicis constructius.

L’ article 18 de la LOE estableix un termini de prescripció de 2 anys a comptar des que es produeixin aquests danys.

Per tant, el termini de 10 anys és el termini durant el qual s’ ha de manifestar el dany perquè s’ imputi els agents de la construcció. No obstant això, un cop el dany ja s’ ha manifestat, el propietari té un termini de 2 anys bé per formular la reclamació o bé per interrompre el termini de prescripció.

Passa que en determinats casos, el propietari o tercer adquirent no disposa dels elements fàctics o jurídics per fundar una situació d’aptitud plena per litigar i en aquests casos, es considera que l’acció no ha nascut i per tant no pot prescriure (actio nondum nata non praescribitur)

Això passa en el cas dels danys continuats o de producció successiva. En aquests casos, el termini de prescripció no s’inicia fins a la producció del resultat definitiu (STS 28 d’octubre de 2009). Per tant, fins al moment de la consolidació.

No obstant això, com recorda la recent STS de 10 de Maig de 2022 amb cita en totes les anteriors, entre elles, les de Ple 544/2015 de 20 octubre i 589/2015, el dany continuat s’ha de distingir del dany durador o permanent, que és aquell que es produeix en un moment determinat per la conducta del demandat però persisteix al llarg del temps amb la possibilitat fins i tot d’agreujar-se per factors ja del tot aliens a l’ acció o omissió del demandat. En aquest cas de dany durador o permanent el termini de prescripció començarà a córrer des que el greuge va tenir cabal coneixement del dany i va poder mesurar la seva transcendència mitjançant un pronòstic raonable, perquè altrament es donaria la hipòtesi d’ absoluta imprescriptibilitat de l’ acció fins a la total pèrdua de la cosa.

Els supòsits de responsabilitat per defectes constructius en què el nostre Alt Tribunal ha considerat que estem davant de supòsits de danys continuats són aquells en què s’ ha constatat el transcurs d’ un temps determinat des que l’ existència del dany s’ ha detectat, fins que se n’ han estabilitzat les conseqüències lesives. Així per exemple, la STS 589/2015 de 14 de desembre raonava que “l’estabilització dels efectes del dany no es va produir amb l’inici i desenvolupament de l’activitat generadora (excavació i fonamentació per a la construcció dels soterranis), ni tampoc al temps de la finalització de l’obra, sinó temps després tal com es desprèn dels testimonis d’escaiola instal·lats

Igualment, la més recent STS 602/2021, 14 de Setembre de 2021: De l’exposat es pot concloure que fins que s’elabora l’informe pericial el 2015 el demandant no adquireix coneixement integral de l’entitat i transcendència dels danys, doncs si bé en una primera vista del tècnic (sense informe) el 2013 se l’avisa del reg existent,  cal que s’instal·lin testimonis (fisuròmetres) i es col·loquin contraforts, per poder concretar les veritables causes dels danys i les mesures a adoptar.

Així doncs, en els supòsits de responsabilitat constructiva ex LOE per tal de determinar el còmput del termini de prescripció, caldrà analitzar totes les circumstàncies del cas concret i en especial el tipus de dany i la seva evolució.