Responsabilitat de l’Organitzador d’esport de risc
El mercat d’oci ofereix en l’actualitat una gran varietat d’activitats o esports en els quals la segregació d’adrenalina constitueix un dels principals al·licients. Es tracta de l’anomenat turisme actiu o d’aventura, que inclou activitats com ara el puenting, el paracaigudisme, el barranquisme o els vols en parapent. En realitat, aquest tipus de turisme està basat en l’organització d’activitats on hi ha un risc real, inherent a la mateixa activitat, de patir lesions greus o fins i tot la mort.
En aquestes activitats, és habitual que l’organitzador sotmeti als participants la signatura d’un document on s’estableixin les normes bàsiques, es donin les instruccions precises i en alguns casos, es renunciï a exercitar accions davant l’organitzador per tractar-se d’una activitat de risc.
La qüestió que es planteja és si en un supòsit d’accident, on el participant pateixi danys, respondrà l’organitzador i si la prèvia renúncia del participant a reclamar per al supòsit de patir danys té algun tipus de validesa.
Quant a la responsabilitat de l’organitzador, la doctrina del Tribunal Suprem es construeix sobre la base de l’assumpció del risc, és a dir, el perill conegut per qui practica aquesta activitat que voluntàriament se sotmet a aquest, sense descartar, però, que l’organitzador d’aquest tipus d’activitats pot també ser responsable d’algunes conseqüències danyoses que hagin tingut lloc en el seu desenvolupament, però el seu naixement, a partir del coneixement i assumpció del risc per qui el contracta, tindrà lloc si va contribuir en l’increment o agreujament del risc assumit.
És a dir, responsabilitat de l’organitzador o explotador és lògica quan es detecta alguna irregularitat culpable en l’organització o el funcionament, però s’exclou en cas de lesions derivades del seu funcionament normal.
Per tant, el participant que en una activitat de risc pateixi un accident podrà reclamar davant l’organitzador si acredita que l’organitzador ha agreujat el risc mitjançant alguna infracció com, per exemple, no disposar el material adequat o no donar les instruccions oportunes.
En aquest context, cobra especial rellevància el document signat pels participants, amb anterioritat a la pràctica de l’activitat, a l’efecte d’acreditar haver informat de les instruccions precises i haver lliurat el material necessari. Això no obstant, la renúncia genèrica i àmplia de drets futurs que no es coneixen a priori, no és vàlida ni oposable per l’organitzador de l’activitat en cas de reclamació.
Sòcia Advocada
