L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA ESTABLEIX QUE EL TERMINI DE PRESCRIPCIÓ DE DEUTES PER IMPAGAMENT DE QUOTES DE LA COMUNITAT DE PROPIETARIS ÉS DE 10 ANYS
Quan en l’aplicació d’assumptes substancialment iguals, el criteri interpretatiu dels tribunals és diferent, la Llei habilita diversos mitjans que tenen per objecte perseguir la seva uniformitat. Tot això, d’acord al principi de seguretat jurídica.
En definitiva, es tracta d’evitar que, a l’hora d’impartir justícia, davant de fets idèntics, els tribunals apliquin solucions diferents, extrem aquest difícil d’entendre, tant per al justiciable com, en moltes ocasions, per als operadors jurídics. És doncs necessari que, en aquests supòsits, es busquin criteris uniformes.
Un dels mecanismes és el recurs de cassació per a la unificació de doctrina per part de Tribunal Suprem, però també La Llei Orgànica del Poder Judicial, en el seu art. 264, preveu li recerca de criteris d’uniformitat.
Doncs bé, això últim és el que ha succeït en la recent reunió celebrada el passat dia 15 de novembre a la reunió de presidents de les Seccions de civils de l’Audiència Provincial de Barcelona. El debat plantejat tenia per objecte dirimir si és aplicable el termini general de l’article 121-20 del Codi Civil de Catalunya, d’acord amb el qual “les pretensions de qualsevol classe prescriuen al cap de deu anys, llevat que algú hagi adquirit el dret d’usucapió o que aquest Codi o les lleis especials disposin una altra cosa “o, per contra, l’article 121-21 del mateix cos legal, que estableix un període de prescripció de tres anys per a” les pretensions relatives a pagaments periòdics que s’hagin de fer per anys o terminis més breus. ”
L’argument de l’aplicació del termini de prescripció de tres anys, té el seu fonament en el caràcter periòdic de les quotes de la CP, ja que anualment, mitjançant la celebració de la junta obligatòria, es determina l’import de les contribucions de cada copropietari (quotes, derrames, aportació a el fons i reserva, així com la liquidació dels deutes), tot això a l’empara dels articles 553-4 i 553-20 de el Codi Civil de Catalunya (en endavant CCAT).
Això no obstant, aquest últim posicionament, xoca frontalment amb la previsió de l’art 553-5 del CCAT, que imposa l’afecció real dels béns privatius del deutor (és a dir el pis, plaça de pàrquing, local, etc.), que responen de l’import del deute dels seus titulars, per raó de quotes ordinàries o extraordinàries i fons de reserva, corresponents a l’any en curs i els quatre immediatament anteriors. Això sense perjudici, si escau, de la responsabilitat de qui transmet.
Precisament aquesta afecció real de l’element privatiu, corresponent a deutes d’any en curs i 4 immediatament anteriors, no resulta compatible amb el termini de prescripció triennal abans indicat.
Per aquesta circumstància, els Presidents de les Seccions Civils de l’Audiència Provincial de Barcelona, han adoptat l’acord que el termini de prescripció de l’acció per reclamar quotes comunitàries és de DEU ANYS.
Soci Advocat
