cotxes

La Guia de bones pràctiques per a l’aplicació del barem d’autos

En els últims temps, els països que conformen la Unió Europea han abraçat una política basada en la millora de la qualitat tècnica de les normes jurídiques, gràcies a un procés d’avaluació durant l’elaboració i vigència d’aquestes.

Així bé, un dels instruments per efectuar l’avaluació “ex post”, són les recomanacions de bones pràctiques, les quals lluny de suplir la tasca interpretativa dels tribunals, serveixen d’eina als operadors jurídics per fomentar la bona fe, la col·laboració i la transparència en l’aplicació de les lleis.

Les guies de bones pràctiques són consensuades pels diversos col·lectius que intervenen en l’aplicació de les normes, mitjançant a vegades l’Administració Pública, com va passar en el cas de la Llei 35/2015 de 22 de setembre, de reforma de sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació.

Així bé, davant la problemàtica sorgida amb la interpretació de determinats articles de l’esmentada llei, a instància del Ministeri de Justícia, es va crear la Comissió de Seguiment del Sistema de Valoració, la qual tenia com a objectiu, l’elaboració d’una guia de bones pràctiques per a l’aplicació del barem d’accidents de trànsit.

Tot i que l’esmentada Guia no té caràcter normatiu, des de determinats sectors s’aposta per la seva utilitat erigint-la com a eina de suport dels jutges a l’hora d’interpretar què és correcte i què no, en els processos de reclamació d’indemnització per lesions.

Un clar exemple d’això, seria el fet relatiu a la reclamació prèvia extrajudicial que el lesionat ha de remetre a l’asseguradora abans de reclamar judicialment, doncs aspectes bàsics com el seu contingut, van suscitar grans debats entre els operadors jurídics després de la publicació de la Llei 35/2015.

La veritat és que de la lectura de l’article 7 de la LRCSCVM no es dedueix clarament si és obligació del perjudicat quantificar o no la reclamació, així aquesta circumstància va haver de ser aclarida per la Guia de bones pràctiques en els seus primers suggeriments; determinant la Comissió de Seguiment que no era obligatòria la quantificació de la indemnització per part del perjudicat.

trafic

Així les coses, diversos són ja els tribunals que han inclòs com a referència en les seves resolucions la Guia de bones pràctiques. Un exemple d’això és la Sentència de 19 de març de 2018, Secció 4a de l’Audiència Provincial de Biscaia, la qual cita en els seus Fonaments Jurídics, les seves recomanacions en indicar que “la bona pràctica exigeix admetre la reclamació extrajudicial prèvia que no contingui la quantificació de la indemnització que se sol·licita, fins i tot en el cas que el reclamant disposi de tots els elements per poder calcular-la i quantificar-“.

De la mateixa manera, cal destacar la Sentència de 14 de setembre de 2018 dictada per l’Audiència Provincial de Granada, la qual penalitza l’actitud passiva d’una companyia d’assegurances en la fase prejudicial, emfatitzant en què aquesta conducta és censurada per la Guia de Bones pràctiques per a l’aplicació del Barem d’Autos.

Tot això ens porta a pensar, que la Guia ja influeix en els mecanismes d’actuació de les asseguradores, posant això de manifest en els documents d’Oferta i Resposta Motivada que emeten les companyies, les quals la majoria d’elles ja contenen un desglossament de la valoració dels danys complint amb les recomanacions de la Comissió de Seguiment.

Un altre extrem important aclarit per la Guia, és el fet relatiu a l’obligació de l’asseguradora d’acompanyar l’Informe Mèdic Definitiu l’Oferta Motivada, determinant-se que només quedarà obligada si el lesionat aporta un informe mèdic pericial. Una referència a aquesta recomanació la podem trobar en la Sentència num. 282 de l’Audiència Provincial de Cádiz, Secció 2a de 28 de setembre de 2018.

No obstant això, no tots són llums pel que fa a l’acceptació o reconeixement de les esmentades recomanacions pel món jurídic, ja que des de determinats col·lectius propers a les víctimes d’accidents de trànsit, a més de rebutjar-les per insuficients, manifesten que la necessitat d’efectuar aclariments a la LRCSCVM posa en evidència les mancances i ombres de la citada norma.

La Guia de bones pràctiques per a l’aplicació del barem d’autos ha estat actualitzada fins a sis ocasions des de la seva publicació per la Comissió de Seguiment, la qual té preparada una nova actualització que veurà la llum amb tota probabilitat en els pròxims mesos.

 

María Sánchez

Advocada