El valor del silenci en la contractació. Correu electrònic sense resposta. El que calla atorga?
En qualsevol àmbit professional, es creuen diàriament desenes de correus electrònics, alguns d’ells són merament informatius dels “PVI“, altres requereixen una actuació o control, en alguns se’ns formulen consultes o se’ns demana opinió i altres poden tenir una veritable rellevància contractual.
La manca de resposta a determinats correus electrònics, al marge de poder-se considerar una falta de consideració cap al remitent, pot tenir també determinats efectes jurídics.
En efecte, el correu electrònic constitueix com és sabut, una forma més de contractació entre absents (article 1262 CC) i només quan es conclouen entre empresaris i consumidors, és d’aplicació la normativa especialment protectora del consumidor.
Recentment el Tribunal Suprem en Sentència d’1 d’octubre de 2019, s’ha pronunciat a prop del valor del silenci en la contractació i concretament per al supòsit de deixar un correu electrònic sense resposta.
Podem dir qu,e en general, en dret, el que calla no atorga, el que calla no diu res. És a dir, el silenci no suposa una declaració. Ara bé, en determinades circumstàncies, el silenci pot ser interpretat com tàcita manifestació del consentiment.
En el cas resolt per la recent Sentència de Tribunal Suprem, després de relacions professionals que havien durat més de 15 anys, una de les parts remet un correu electrònic establint noves condicions de facturació. És a dir, proposant una novació modificativa del contracte que afectava un element tan essencial com el preu.
La manca de resposta al correu electrònic és interpretada per la Sala Primera com una manifestació del consentiment, ja que, si el silent s’oposava al nou sistema de facturació, el lògic i d’acord amb la bona fe contractual, era manifestar mitjançant contestació al correu electrònic.
Sòcia Advocada
