DISTINCIÓ ENTRE CLÀUSULES DELIMITANTS, LIMITANTS I NOCIVES EN ELS CONTRACTES D’ASSEGURANCES

És comú en les demandes d’assegurances que els advocats participin en llargues discussions sobre la naturalesa limitant o delimitant d’una clàusula en el contracte d’assegurança. Aquesta discussió és de vital importància perquè el resultat de la demanda pot dependre de la classificació de la clàusula com d’un tipus o un altre.

A més de limitar i delimitar, també distingim un tercer tipus de clàusules anomenades “nocives” sobre les quals en els últims anys trobem pronunciaments de la Sala Primera del Tribunal Suprem que han arribat a aclarir quin és el perfil d’aquesta última.

Abans d’entrar en la definició de tots dos, cal desinversió en l’article 3 de la Llei de Contractes d’Assegurances ja que aquesta disposició esmenta aquestes clàusules, així com estableix les seves condicions de validesa. Les condicions generals, que en cap cas poden ser perjudicials per a l’assegurat, han de ser incloses per l’assegurador en la proposta d’assegurança si n’hi ha una i necessàriament en la pòlissa de contracte o en un document complementari, que serà subscrit per l’assegurat i al qual se’n lliurarà una còpia. Les condicions generals i particulars s’han d’elaborar de manera clara i precisa. Es prestarà especial atenció a les clàusules que limitin els drets dels assegurats, que hauran de ser acceptades específicament per escrit”. 

Doncs bé, la doctrina i la jurisprudència han desenvolupat les diferències entre aquestes clàusules que podem resumir de la següent manera:

Les clàusules delimitants serien les que determinen i esbossen quins riscos cobreix l’assegurança (per exemple, mort, incendi, robatori, responsabilitat civil professional, etc.), en quina quantitat (la suma assegurada), durant quant de temps (període de validesa), etc.

Les clàusules que limiten els drets de l’assegurat són aquelles que, un cop nascut el risc assegurat, arriben a condicionar, modificar, restringir la cobertura que en principi atorgaven les clàusules delimitants (per exemple, la mort no està coberta si és conseqüència d’una malaltia preexistent a la subscripció de la pòlissa).

Tots dos tipus de clàusules són vàlides sempre que compleixin requisits que en el cas dels delimitadors no vagin més enllà d’un requisit de claredat i precisió en la seva redacció i que hagin estat conegudes i acceptades genèricament pel prenedor de l’assegurança i/o assegurat, mentre que per a les limitacions es requereixenrequisits que reforcin el coneixement de l’assegurat respecte a ells. Aquests requisits, que a la pràctica s’han arribat a denominar doble signatura, requereixen que es donin acumulativament les següents circumstàncies: (i) que les clàusules es destaquin especialment en la pòlissa (per exemple, en negreta, majúscules, etc.) i (ii) que hagin estat expressament acceptades per escrit per l’assegurat (normalment signant-les al final del document que conté aquestes clàusules).  

Si la clàusula és limitant i no compleix els requisits establerts, la conseqüència és que no és efectiva contra l’assegurat i l’assegurador ha de cobrir la reclamació, és a dir, seguint l’exemple que hem indicat, l’assegurador ha d’abonar la suma assegurada per la defunció, tot i que es va produir per una malaltia diagnosticada abans de l’entrada en vigor de l’assegurança,  Ja sigui perquè la política no es va signar, o perquè aquesta limitació no es va destacar d’una manera especial.

No obstant això, com hem indicat, la distinció entre elles continua generant controvèrsies, ja que tal com s’indica en el STS 715/2013, de 25 de novembre,“a la pràctica, els perfils presentats per les clàusules que delimiten el risc i les limitacions dels drets de l’assegurat no sempre han estat pacífics. Els límits entre els dos no estan clars, i fins i tot hi ha casos en què les clàusules que delimiten sorprenentment el risc s’assimilen a les que limiten els drets de l’assegurat.

D’altra banda, tot i que les clàusules limitants poden ser vàlides, encara que siguin desfavorables per a l’assegurat, l’art. 3 LCS estableix un límit ja que les clàusules qualificades com a nocives sempre són invàlides. I això encara que haguessin estat expressament acceptats per l’assegurat. Es tracta d’una prohibició de la Llei a la vista del contingut de la clàusula en qüestió,no perla seva incorporació formal a la política.

La Llei de Contractes d’Assegurances no aclareix quin és el concepte de nocivitat. Inicialment, part de la doctrina entenia que aquesta categoria equivaldria a les clàusules abusives de la legislació de protecció al consumidor, tot i que en l’àmbit de l’assegurança seria indiferent si l’assegurat era un individu o un professional, ja que la lesió s’aplicaria a qualsevol contracte.

 Així, la Sala Primera de la STS 273/2016, de 22  d’abril, ha indicat que les limitacions de cobertura han de ser conegudes per l’assegurat,   en el sentit que  no el sorprenen, i que també són raonables, és a dir, que no buiden el contracte de continguts i que no frustren la seva finalitat econòmica i,  Per tant, no el privi de la seva causa.  

Aquesta raonabilitat de la restricció de la cobertura és el que connectaria amb el concepte de nocivitat. Així, el Tribunal Suprem ha aclarit que les clàusules nocives serien“aquelles que redueixen considerablement i desproporcionadament el dret de l’assegurat, buidant-lo de contingut, de manera que és pràcticament impossible accedir a la cobertura de la reclamació”.

Entre els exemples de clàusules nocives valorades pel Tribunal Suprem en la Sentència 273/2016, de 22 d’abril de 2016, considera perjudicial la clàusula que en una assegurança de transport de mercaderies exclou els danys causats en els treballs de càrrega i descàrrega, mentre que aquests últims són operacions essencials per a l’execució d’un contracte de transport.

Més recentment, el STS 101/2021, de 24 de febrer, ha qualificat de nociva la clàusula d’una assegurança de defensa jurídica que limitava la cobertura a 600 € en cas que l’assegurat volgués nomenar un advocat diferent del proposat per l’asseguradora. L’alt tribunal ha considerat que un límit tan baix suposava a la pràctica restringir el dret de l’assegurat a triar lliurement el professional que el representa.  

Cal tenir en compte que en aquest cas una clàusula aparentment delimitadora –ja que fixa la suma assegurada– es declara perjudicial en vista de l’import reduït. Per tant, independentment de si la clàusula és delimitant o limitant, pot ser perjudicial si les condicions d’accés a la cobertura són tan desproporcionades que es pot dir que priven el contracte d’assegurança del seu contingut natural.